"Les plantes no tenen cervell, les plantes no tenen ni una sola neurona ... però ara sabem que les plantes perceben el que passa al seu voltant, es defensen contra els seus depredadors, enganyen a les seves preses, i fins i tot es comuniquen entre elles. Com ho fan? Tenen sentits com nosaltres? ¿Parlen entre elles?"
El botànic Stefano Mancuso, director del Laboratori Internacional di Neurobiologia Vegetal, a la Universitat de Florència, ens descobreix els secrets i el poder del que és en realitat el 98% de la biomassa del nostre planeta
Quan vaig llegir aquest article el primer que em va venir al cap va ser - I tant!
I un seguit d'imatges en blanc i negre van desfilar per la meva memòria tot recordant qui m'ho havia mostrat quan jo era petita des d'una televisió que s'obria i tancava sempre amb la mateixa "Carta de Ajuste"
El professor Lluís Miravitlles em va obrir la ment a la ciència i la pesquisa, a tenir sempre present que res és el que sembla i el que ho és, no ho sembla. En un dels seus programes van emetre un documental sobre certs experiments envers la percepció de les plantes debatent si podien sentir o comunicar-se. Tinc les imatges gravades a foc en les meves ninetes que les evoquen des de llavors cada cop que tinc cura del meu petit jardí "urbanita". No oblidaré mai aquell llarg taulell ple de tot tipus de plantes i arbusts amb cents de cables i sensors connectats a receptors, amplificadors, gravadores tot ple d'oscil·loscopis, equalitzadors etc... tecnologia punta dels 60'i 70' d'algun laboratori de ciències d'universitats americanes com Massachusetts... Potser varen ser aquelles màgiques experiències mitjançant el bon savoire faire amb que comunicava en Lluís Miravitlles fent entenedor quelcom reservat a ments preclares i desfermar en mi una curiositat insaciable alhora que l'amor incondicional per la recerca del coneixement. Fa bona la màxima de que no és mestre qui ensenya si no de qui s'aprèn. GRÀCIES PROFESSOR MIRAVITLLES! amb vos vaig entendre la Teoria de la relativitat i vaig quedar corpresa de la quàntica i l'espai...
"Saber és útil, somiar cal, imaginar és imprescindible"
Així començaven molts dels seus programes.
Lluis Miravitlles Torras (1930 - Barcelona, 26 de abril de 1995) va ser un divulgador científic. Llicenciat en Farmàcia, va tenir però, una trajectòria professional de gran projecció pública, ja que es va dedicar durant molts anys a la divulgació científica en els mitjans de comunicació, sobretot a la televisió.
Va ingressar a TVE el 1959 i va romandre-hi fins a finals dels anys setanta. En la memòria queden programes com Visat per al futur (1963-1965), Les fronteres de la ciència (1966), Misteris al descobert (1966-1970), La Prehistòria del futur (1974). Més endavant col•laboraria també en el programa de Manuel Martín Ferrand Hora 15 (1977-1979).
La seva tasca divulgadora va aconseguir també el món del cinema i entre les seves pel•lícules, es pot esmentar també Les Galàxies que va quedar segona en el II Festival Internacional de Film Científic de la Universitat Lliure de Brussel•les.
aquí un tast: Máquinas de bata blanca
Va ser també autor de nombrosos llibres, com Visat per al futur, basat en els testimonis del seu programa de televisió, que va aconseguir un tiratge de 1.200.000 exemplars i va ser traduït a diversos idiomes.
Miravitlles, Lluis (1969): Visat per al futur. Salvat Editors, SA Biblioteca Bàsica Salvat Llibres RTV, 33. 186 pàg. Barcelona (2ª ed. 1971: ISBN 84-345-7234-6)
(1985): Misteris al descobert. Editorial Planeta, SA Document, 173. 247 pàg. Barcelona ISBN 84-320-4355-9
Quant a la seva tasca en la docència, entre 1952 i 1971 va ser professor adjunt de Bioquímica i Geologia a la Universitat de Barcelona. A més, el 1968 es va convertir en membre de la Comissió Especial de Selenología de la NASA i el 1972 va ser nomenat vicepresident de l'Associació d'Astronàutica Espanyola. Altres càrrecs que va ocupar van ser: director general de la cadena hotelera HUSA, membre del Consell Superior d'Investigacions Científiques, director general de promoció del Turisme a l'època d'UCD, adjunt a la presidència del grup Cirsa, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i delegat de relacions públiques de l'Ajuntament de Barcelona.
Entre els premis i condecoracions rebuts, figuren: la Gran Creu d'Alfons X el Savi, el Premi Ondas (1965, Visat per al futur: millor programa científic), la medalla al Mèrit Militar de primera classe i era cavaller de les Palmes Acadèmiques de la República Francesa.
Bibliografia
Salvà i Miquel, Josep A. (1996): «"In memoriam". Lluís Miravitlles i Torras.1930-1995». Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 11 (1): 57-58
